miércoles, 25 de febrero de 2015

Analitzant els videojocs


     "La frase que defineix un bon vídeo joc: és molt addictiu", és curiós que en aquest cas l'adjectiu és un valor afegit".


     Ahir, vaig tenir una sessió amb 10 al·lots estudiants de secundària amants i pràcticament enamorats dels vídeo jocs. Segurament quan em van veure arribar i van saber que anàvem a xerrar de joc en línia van pensar que la meva visió seria la típica dels adults: jugar no és bo, es juga massa, sou addictes i evidentment van bufar!


     La veritat és que  va ser molt interessant, l'objectiu d'aprenentatge que m'havia plantejat era que els participants acabessin el taller sent conscients dels pros i els contres dels vídeojocs, o sigui d'alguna manera potenciar un punt de vista crític, la veritat és que amb 55 minuts no es poden plantejar objectius més ambiciosos.



     Començàrem xerrant sobre quins eren els jocs a que destinaven el seu temps,  les raons per les quals jugaven, el temps que hi destinaven a l’activitat i quines coses estaven disposats a fer per continuar  jugant.

     Vàrem veure i analitzar un parell de trossos del programa Redes Neurociencias (Como nos influyen los videojuegos) Eduard Punset, especialment l'espai la mirada de Elsa, elaborat per la filla del professor Punset que es psicòloga . Després vàrem xerrar del concepte Hikikomori i de les diferències que podem tenir amb els japonesos i també del concepte de gamificació.

     La sessió va seguir amb un exercici (joc) per grups en els que tenien que fer llistes de pros i contres dels vídeos jocs i de la manera de fer més sostenible el fet de jugar, o sigui de minimitzar els riscos.

      Van dir coses molt interessants i algunes una mica esfereïdores, aquí en teniu un petit resum:

A qué jugues? : Call of Duty, League of legends, Counter Strike,... 
Perquè jugues?: per oblidar els problemes, per treure l'avorriment, per a millorar, per a competir...
Quant temps passes jugant al dia?: una mitja de 7 a 10 hores diàries
Que trobes que es el millor de jugar?: que aprenc a fer varies coses a la vegada, que estic més concentrat, que aprenc a treballar en grup, a polir el meus defectes...
Que trobes que és el pitjor?: em fa mal l'esquena i els ulls, la obesitat, esporàdicament confondre la realitat amb el joc, els insults, descuidar l'alimentació, el "mono".
      Què recomanarien a joves que volguessin sortir de l'addicció?:  no deixar les seves amistats reals perquè quan vols tornar a sortir al carrer et trobes que  tots els amics que tens són digitals, desinstal·lar el joc perquè costa molt tornar a instal·lar-lo i va molta peresa...

      No es poden treure moltes conclusions d’una sola sessió però estic convençuda que alguns vídeo jocs són addictius de veritat, de fet quan van dir que una de les coses pitjors de jugar era passar "el mono" (síndrome d'abstinència), els hi vaig preguntar si algú l'havia sentit, ells no em van contestar, només van assentir, la seva expressió em deia —es clar que l’hem passat i es passa malament!




viernes, 20 de febrero de 2015

Tenim dret a una vida privada digital?


        Últimament tothom està d'acord en que hem perdut privacitat, que a Internet tot se sap, que estam rodejats de gent exhibicionista i que les nostres dades són el substrat de molts negocis.. som part de la "Big Data".

       Molts immigrants digitals ( alguns han llegit 1984 de'n George Orwell) es neguen a entrar en el joc de les xarxes socials per por a perdre la seva privacitat i amb raó, quan sents que Facebook maneja 50 mil milions de fotos de la base de dades dels seus usuaris se't posen els pèls de punta...

       Per altre banda la ONU des del 2011 declara l'accés a INTERNET un dret humà i   podeu veure com ho expressa la organització human right  i personalment trob que hi hauríem d'afegir un altre dret, el dret a la vida privada digital, és a dir, el dret a usar Internet com a tecnologia de la informació i la comunicació sense que la nostra vida privada sigui vulnerada...el dret a viure i conviure a la ciutat invisible sense tenir que deixar de ser els propietaris de la nostra informació, el dret a poder decidir que volem que els demés vegin de nosaltres i que no, el dret a ser invisibles...o visibles...

      En fi, crec que de moment aquest dret passa per ser molt més escrupulosos en les nostres accions a Internet, passa per conèixèr profundament les condicions de les xarxes socials que usam i on ens relacionam i comunicam, la obligatòrietat inexcusable de llegir-nos la lletra petita, les condicions amb les quals entram en un lloc privat...no oblidem que l'accés a Internet és un dret humà però en la majoria de casos Internet és privat...



jueves, 19 de febrero de 2015

Quan començam?




      Com és sabut per tothom el millor que li podem regalar a un nadiu digital és un dispositiu electrònic, normalment potser un tableta o qualsevol tipus de consola per jugar, instintivament o no, tots els pares saben que això els hi encantarà, que disfrutaran i que estaran contents. També, per un altre banda saben que d'alguna manera, potser incomprensible els nins estan aprenent alhora que jugant i això fa que la despesa sigui menys penosa,  saben que estan donant al seu fill un aparell del seu temps. És fàcil veure nins i nines que sense saber llegir ni escriure i amb total naturalitat interpreten símbols, resolen problemes, es comuniquen, fan dibuixos, fotografies o vídeos, fins hi tot composen música i canten cançons, o sigui un luxe per potenciar la creativitat, la perseverança (ja que els jocs exigeixen molta constància) i finalment un silenci sepulcral que fa que tota la família respiri pau i tranquil·litat sembla com si tots estiguéssim on hem de ser...
    Ara be, no hem d'oblidar que en el mateix moment que li donam el dispositiu hem de començar a educar-lo en la ciutadania digital, o sigui que des del primer moment li haurem donar determinades instruccions o consells que l'ajudin a entendre d'una manera útil a quin món li dona accés aquella jugueta, haurem d'acompanyar-lo perquè ho pugui comprendre i conèixer de la nostra ma. Per nosaltres, com a pares, serà un plaer passar estones amb els nadius veient de molt a prop els seus processos d'aprenentatge, les seves accions creatives, les seves conclusions, així des del primer moment l'haurem d'ajudar a usar el dispositiu de manera saludable (ergonomia):

És important que l'esquena estigui protegida en una posició còmode.
És important la distància del dispositiu,
És important la llum del lloc en concret
la posició de les cames i de les mans...
        

La veritat és que molta gent em demana quan podem començar a educar els nins i nines en la Ciutadania digital, i la resposta és sempre la mateixa, tingui l'edat que tingui el teu fill o filla, la resposta es ja!






sábado, 14 de febrero de 2015

Nadius digitals que no ho saben....


M'agrada molt tenir converses amb els nadius digitals, quan entro a una classe sigui de l'edat que sigui els hi deman:

¿Sabeu el que és ser nadiu digital?, és curiós però la majoria no ho saben...

—Un nadiu digital és algú que ha nascut a la Ciutat Invisible, jo soc immigrant digital perquè quan vaig néixer no existia Internet, vosaltres no sabeu com era el món sense Internet, i era bonic també, s'estava be i hi fèiem coses...


ELS NADIUS: UNA VISIÓ BASADA EN LA OBSERVACIÓ, EL RAONAMENT I LES CONVERSES






       Des de petits desenvolupen l'habilitat de pitjar botonets.
       Aprenen a interpretar símbols.
       Aprenen llengües amb velocitat.
       Son autodidactes, han d'aprendre solets...
       Han desenvolupat un cultura comú cada vegada més global.
       Aprenen a crear els seus habitacles.
       Tenen una llengua comú.
       Comparteixen per aprendre i perquè és pràctic i divertit.
       Tot ho personalitzen.
       Descobreixen la ciutat per ells mateixos i sense guia espiritual (aprenen els uns dels altres, no tenen punts de referència dels adults ).
       Pensen ràpidament i tenen opinió i personalitat.
       Creen espais de relació que només són per nadius...
       Són incompresos pels immigrants (adults) però els toleren...perquè per ignorància i desconeixement aquests no distorsionen el seu món.
       En realitat són molt tolerants perquè el que els interessa és el coneixement i les idees que altres els hi puguin aportar.

       Els interessen les accions i les reaccions.
       Són conscients de les seves múltiples identitats perquè les treballen, no les pensen...
       Són lleugers, veloços, exactes, visibles  o anònims quan volen...
       S'autoregulen i tenen normes...
       Tenen molt sentit de l'humor i els agrada riure...
       No recorden la seva primera vegada a la Xarxa...
       Cada vegada els interessa menys el món presencial, el troben moltes vegades ridícul...
       Tenen una nova ètica del treball (“Ética del Hacker”).
       Tenen molta imaginació i fantasia.
       No són consumistes en el sentit clàssic, només consumeixen allò que realment els hi és prioritari per les seves necessitats relacionals i per la construcció del seu món.
       La seva visió de la política i dels mitjans de comunicació tradicionals és extremadament crítica, i la seva posició al respecte és “passar” sempre i quan es pugui, perquè quan s'ha d’intervenir, intervenen però de la manera que a ells els hi sembla i amb les seves eines...
       Probablement són més intel·ligents que la generació anterior.
       Són actius dins el  seu món.
       Són participatius...a la Xarxa.

       Treballen en Xarxa.

jueves, 12 de febrero de 2015

Perquè xerram de "Ciutadania Digital" i no d'Internet Segura?


La Ciutat invisible és un lloc on hi abunden els "xerraires" (m'encanta aquesta paraula,  la deia la meva mare) són la gent que diu coses sense fonament, però si hi ha una habilitat important a desenvolupar és precisament la de saber distingir entre els continguts que són d'útilitat o no, estan fonamentats o no, parteixen d'estudis o observacions o no, les conclusions atenen a interessos particulars o no.... Per això començam posant sobre la taula el concepte que m'ha semblat més encertat, de moment, sobre la Ciutadania Digital, potser si aquest bloc serveix per aprendre, al manco a mi, anirem canviant de prespectiva i perfilant les definions segons l'experiència i les converses... 

Així com a base teòrica hem adoptat la visió de M. Ribble (2014) sobre els elements de la ciutadania digital perquè estic convençuda que l’assoliment de la ciutadania digital esdevé del coneixement sobre el funcionament de les eines i les persones y també de l’educació en valors ciutadans, això implica molt més que unes normes bàsiques de comportament  que hem anomenat netiqueta. Trob que l’estructuració d’en Ribble en quant al marc de la ciutadania digital és lògica.

            Nou elements de Ciutadania Digital, traducció literal del document de l’autor: http://www.digitalcitizenship.net/Nine_Elements.html (1).

“La ciutadania digital es pot definir com les normes de comportament responsable de  l'ús de la tecnologia”.

1.     Accés Digital: la participació electrònica en la societat . 
Els usuaris de tecnologia han de ser conscients que no tothom té les mateixes oportunitats quan es tracta de tecnologia. Treballar en pro dels drets digitals d'igualtat i donar suport a l'accés electrònic és el punt de partida de Ciutadania Digital. L'exclusió digital fa que sigui difícil créixer en una societat que en la que cada vegada més  és necessari l’ús d'aquestes eines. Ajudar a proporcionar i ampliar l'accés a la tecnologia ha de ser la meta de tots els ciutadans digitals. Els usuaris han de tenir en compte que hi ha alguns que poden tenir accés limitat, pel que poden necessitar altres recursos que es presti. Per arribar a ser ciutadans productius, hem d'estar compromesos per assegurar-se que ningú se li nega l'accés digital.
2. Comerç digital: compra electrònica i venda de mercaderies.
   Els usuaris de tecnologia han d'entendre que una gran part de l'economia de mercat s'està fent de forma electrònica. Intercanvis legítims i legals estan succeint, però el comprador o el venedor ha de ser conscients dels problemes associats al tema. La disponibilitat és una de les principal raons de les compres per Internet de joguines, roba, automòbils, aliments, etc. així les compres per internet s'han convertit en una activitat comú per a molts usuaris. Alhora, la mateixa quantitat de béns i serveis estan de vegades en conflicte amb les lleis o costums d'alguns països (per exemple activitats com ara les descàrregues il · legals, la pornografia i els jocs d'atzar ). Els usuaris han d'aprendre sobre com ser consumidors efectius en una nova economia digital.
3. Comunicació digital : intercanvi electrònic d'informació .
Un dels canvis importants dins de la revolució digital és la capacitat d'una persona per comunicar-se amb altres persones. Al segle 19, les formes de comunicació es van limitar. Al segle 21, les opcions de comunicació s'han disparat i s’ofereix  una àmplia varietat d'opcions (per exemple, el correu electrònic, els telèfons mòbils, missatgeria instantània ). Les opcions de comunicació digitals en expansió ho han canviat tot perquè la gent és capaç de mantenir-se en constant comunicació. Ara tothom té l'oportunitat de comunicar-se i col · laborar amb qualsevol persona des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Malauradament, molts usuaris no se'ls ha ensenyat com prendre decisions adequades quan s'enfronten a tantes diferents opcions de comunicació digital.
4. Alfabetització digital: es procés d'ensenyament i aprenentatge sobre la tecnologia i el seu ús.
Mentre que les escoles han fet grans progressos en el camp de la tecnologia de la informació, encara queda molt per fer. S'ha de fer un nou enfocament sobre quines tecnologies s'han d'ensenyar, així com la forma en què s'han d'utilitzar. Les noves tecnologies estan trobant un rol en camp de treball que no està sent usat a les escoles ( per exemple, videoconferències, espais per compartir en línia, com ara wikis )  A més, els treballadors de moltes ocupacions diferents necessiten informació immediata. Aquest procés requereix la recerca sofisticada i habilitats de processament ( és a dir, la informació d'alfabetització ). Als estudiants se'ls ha d'ensenyar com aprendre en una societat digital. En altres paraules, als estudiants se'ls ha d'ensenyar a aprendre qualsevol cosa, en qualsevol moment i en qualsevol lloc.  Els camps de negocis, militar, i la medicina són excel · lents exemples de com s’estan utilitzant les tecnologies de manera diferent en el segle 21 . Com sorgeixen noves tecnologies, els alumnes han d'aprendre a utilitzar aquestes tecnologies de forma ràpida i adequada . La Ciutadania Digital inclou l'educació de la gent d'una manera nova - aquests individus necessiten un alt grau d'alfabetització de la informació .
5. Etiqueta digital: estàndards electrònics de conducta o procediment.
Els usuaris de tecnologia sovint veuen aquesta zona com un dels problemes més apressants quan es tracta de Ciutadania Digital. Reconeixem el comportament inadequat quan el veiem, però de moment no s’aprenen els bons modals abans de fer servir la tecnologia ( és a dir, la conducta apropiada ). Moltes persones se senten incòmodes en parlar amb altres sobre el seu comportament digital. No n'hi ha prou en crear normes i polítiques, hem d'ensenyar a tots a convertir-se en ciutadans digitals responsables en aquesta nova societat.
6. Llei digital: La responsabilitat per a les accions i els fets que s’hagin realitzat dins l’espai electrònic
La llei digital s'ocupa de l'ètica de l’ús de la  tecnologia dins de la societat digital. L’ús no ètic es manifesta en forma de robatori i / o el crim. L’ús ètic es manifesta en la forma d'observar les lleis de la societat. Els usuaris han d'entendre que robar o fer mal a la feina d'altres persones, la identitat o la propietat en línia és un delicte. Hi ha certes regles de la societat que els usuaris han de tenir en compte en una societat ètica. Aquestes lleis s'apliquen a qualsevol persona que treballa o juga en línia. Hackejar altres informacions, la descàrrega de música il · legal, el plagi, la creació de cucs destructius, virus o la creació de cavalls de Troia, l'enviament de correu brossa o robar qualsevol persona o propietat no és ètic.
7. Drets i Responsabilitats digitals: aquestes llibertats s’estenen a tot tothom en un món digital .
Igual que en la Constitució dels Estats Units, on hi ha una Carta de Drets, hi ha un conjunt bàsic dels drets atorgats a cada ciutadà digital. Els ciutadans digitals tenen el dret a la intimitat, la llibertat d'expressió, etc els drets digitals bàsics han de ser abordats, discutits i entesos en el món digital. Amb aquests drets també vénen responsabilitats. Els usuaris han d'ajudar a definir lsa forma apropiada d’usar la tecnologia. En una societat digital hem de treballar junts en aquests dos àmbits per a ser productius.
8. Salut i Benestar digital : el benestar físic i psicològic en el món de la tecnologia digital.
La seguretat per a la vista, el síndrome d'estrès repetitiu i les pràctiques ergonòmiques són qüestions que s'han d'abordar en un nou món tecnològic. Més enllà dels problemes físics, els problemes psicològics són cada vegada més freqüents, com l'addicció a Internet. Els usuaris necessiten que se'ls ensenyi que hi ha perills inherents de la tecnologia. La ciutadania digital inclou una cultura en la què els usuaris de la tecnologia aprenen com protegir-se mitjançant l'educació i la formació .
9. Seguretat Digital ( autoprotecció ): Són les precaucions electròniques per a garantir la seguretat.
En tota societat, hi ha individus que roben, desfiguren, o interrompen altres persones. Això també passa a la comunitat digital. No n'hi ha prou en confiar en els altres membres de la comunitat per a la nostra pròpia seguretat. En les nostres llars, posem panys a les portes i alarmes contra incendis per a proporcionar un cert nivell de seguretat. El mateix es necessari per a tenir seguretat digital. Hem de tenir la protecció dels antivirus, còpies de seguretat de dades i control onada dels nostres equips. Com a ciutadans responsables, hem de protegir la nostra informació de forces externes que podrien causar la interrupció o un dany.


        Al gràfic és representa els nou elements  que constitueixen la ciutadania digital segon Ribble.