Analitzant els videojocs

     "La frase que defineix un bon vídeo joc: és molt addictiu", és curiós que en aquest cas l'adjectiu és un valor afegit".

     Ahir, vaig tenir una sessió amb 10 al·lots estudiants de secundària amants i pràcticament enamorats dels vídeo jocs. Segurament quan em van veure arribar i van saber que anàvem a xerrar de joc en línia van pensar que la meva visió seria la típica dels adults: jugar no és bo, es juga massa, sou addictes i evidentment van bufar!

     La veritat és que  va ser molt interessant, l'objectiu d'aprenentatge que m'havia plantejat era que els participants acabessin el taller sent conscients dels pros i els contres dels vídeojocs, o sigui d'alguna manera potenciar un punt de vista crític, la veritat és que amb 55 minuts no es poden plantejar objectius més ambiciosos.

     Començàrem xerrant sobre quins eren els jocs a que destinaven el seu temps,  les raons per les quals jugaven, el temps que hi destinaven a l’activitat i quines coses estaven disposats a fer per continuar  jugant.

     Vàrem veure i analitzar un parell de trossos del programa Redes Neurociencias (Como nos influyen los videojuegos) Eduard Punset, especialment l'espai la mirada de Elsa, elaborat per la filla del professor Punset que es psicòloga . Després vàrem xerrar del concepte Hikikomori i de les diferències que podem tenir amb els japonesos i també del concepte de gamificació.

     La sessió va seguir amb un exercici (joc) per grups en els que tenien que fer llistes de pros i contres dels vídeos jocs i de la manera de fer més sostenible el fet de jugar, o sigui de minimitzar els riscos.

      Van dir coses molt interessants i algunes una mica esfereïdores, aquí en teniu un petit resum:

A qué jugues? : Call of Duty, League of legends, Counter Strike,... 

Perquè jugues?: per oblidar els problemes, per treure l'avorriment, per a millorar, per a competir...

Quant temps passes jugant al dia?: una mitja de 7 a 10 hores diàries

Que trobes que es el millor de jugar?: que aprenc a fer varies coses a la vegada, que estic més concentrat, que aprenc a treballar en grup, a polir el meus defectes...

Que trobes que és el pitjor?: em fa mal l'esquena i els ulls, la obesitat, esporàdicament confondre la realitat amb el joc, els insults, descuidar l'alimentació, el "mono".

      Què recomanarien a joves que volguessin sortir de l'addicció?:  no deixar les seves amistats reals perquè quan vols tornar a sortir al carrer et trobes que  tots els amics que tens són digitals, desinstal·lar el joc perquè costa molt tornar a instal·lar-lo i va molta peresa...

      No es poden treure moltes conclusions d’una sola sessió però estic convençuda que alguns vídeo jocs són addictius de veritat, de fet quan van dir que una de les coses pitjors de jugar era passar "el mono" (síndrome d'abstinència), els hi vaig preguntar si algú l'havia sentit, ells no em van contestar, només van assentir, la seva expressió em deia —es clar que l’hem passat i es passa malament!