Persones extraordinaries!!!

Es curiós, he conegut moltes persones extraordinàries a la Ciutat Invisible, però les que més m'han cridat l'atenció són dones, simplement és un punt vista diferent, evidentment per a mi més proper, i de vegades comprensible, avui en parlaré de tres però en l'actualitat la llista de dones que fan de la Xarxa un lloc més habitable, intel·ligent i humà és immensa.

Al principi dels temps quan Internet va arribar i va deixar de ser un privilegi de la universitat i quan els ciutadans del carrer poguerem tenir-lo a casa, estic xerrant  de l'any 95 a Palma, els homes eren els reis, eren els que movien el negoci, xerraven amb propietat i feien discursos a dojo sobre el tema ( que llavors era masculí)...ara és la "Xarxa" jejejeje, en fi no voldria que féssiu judici de valors del que dic, només parlo de fets, i record reunions  i presentacions amb una de les dues empreses que a Palma donaven servei de connexió i tot eren homes, les úniques dones que hi havien eren les hostesses i jo... 

Més tard vaig conèixer l'admirada  amiga Bel Llodrà, una de les persones de les quals he aprés més en tots els sentits  perquè na Bel creu en la honestedat i la democràcia a Internet, estudia de bon de veres, treballa de debò i treu conclusions fiables. No podria tampoc fer un post parlant de dones en Xarxa sense citar a la meva companya Eva Nigorra que cada dia mitjançant el seu grup de facebook de la borsa de treball, acompanya a milers de persones en la dura tasca de la recerca de feina, n'Eva no falla, te un autèntic compromís amb els seus companys i companyes de grup i la seva fidelitat és també una mostra clara del costat llumninós de la Ciutat invisible.

Ara fa poc he conegut una jove molt interessant també, es mou per la Ciutat jugant i xerrant dels jocs i escrivint llibres, mireu quina producció més rica:

http://leyendasdethaindor.blogspot.com.es/ ----Saga Libros Fantasía.
http://corazonesentrelineas.blogspot.com.es/ ---- Libros y Reflexiones.

http://elfindelasvidas.blogspot.com.es/  ---- FanFics y otras historias.

http://fantasiasentrepixeles.blogspot.com.es/ ---Videojuegos.

És na Mei L. Rodriguez, el primer que impressiona d'aquesta nativa digital és la fortalesa d'haver escrit un llibre en tan poc temps i en una edat tan jove, —te faltes, diu, —però és que ningú se'l va voler llegir! ella, però, va tirar endavant tota sola i els seus pares l'han ajudat amb l'edició en paper, el llibre val la pena, és un món de fantasia, ara a tothom li agrada—explica. Amb els guanys s'ha comprat la Play 4 perquè pensa que en els jocs hi ha molta riquesa i històries que trobar, que explicar, que compartir i que imaginar...diu que hi ha jocs que són molt millors que pel·lícules...i jo la crec...te idees genials per a nous llibres i relats, sempre fantasies predictives i somnis d'un món que ens està envoltant. Na Mei és una al·lota encantadora, natural, gens impostada, humil i valenta, amb els seva llarga cabellera rossa sembla talment l'avatar d'una fada, i jo des d'ara l' anomeno la meva guia del món dels jocs dins la Ciutat Invisible, com el Kublai Kan va anomenar en Marco Polo perquè viatgés i li expliques tot el que passava al seu Imperi. 

-- 

Analitzant els videojocs

     "La frase que defineix un bon vídeo joc: és molt addictiu", és curiós que en aquest cas l'adjectiu és un valor afegit".

     Ahir, vaig tenir una sessió amb 10 al·lots estudiants de secundària amants i pràcticament enamorats dels vídeo jocs. Segurament quan em van veure arribar i van saber que anàvem a xerrar de joc en línia van pensar que la meva visió seria la típica dels adults: jugar no és bo, es juga massa, sou addictes i evidentment van bufar!

     La veritat és que  va ser molt interessant, l'objectiu d'aprenentatge que m'havia plantejat era que els participants acabessin el taller sent conscients dels pros i els contres dels vídeojocs, o sigui d'alguna manera potenciar un punt de vista crític, la veritat és que amb 55 minuts no es poden plantejar objectius més ambiciosos.

     Començàrem xerrant sobre quins eren els jocs a que destinaven el seu temps,  les raons per les quals jugaven, el temps que hi destinaven a l’activitat i quines coses estaven disposats a fer per continuar  jugant.

     Vàrem veure i analitzar un parell de trossos del programa Redes Neurociencias (Como nos influyen los videojuegos) Eduard Punset, especialment l'espai la mirada de Elsa, elaborat per la filla del professor Punset que es psicòloga . Després vàrem xerrar del concepte Hikikomori i de les diferències que podem tenir amb els japonesos i també del concepte de gamificació.

     La sessió va seguir amb un exercici (joc) per grups en els que tenien que fer llistes de pros i contres dels vídeos jocs i de la manera de fer més sostenible el fet de jugar, o sigui de minimitzar els riscos.

      Van dir coses molt interessants i algunes una mica esfereïdores, aquí en teniu un petit resum:

A qué jugues? : Call of Duty, League of legends, Counter Strike,... 

Perquè jugues?: per oblidar els problemes, per treure l'avorriment, per a millorar, per a competir...

Quant temps passes jugant al dia?: una mitja de 7 a 10 hores diàries

Que trobes que es el millor de jugar?: que aprenc a fer varies coses a la vegada, que estic més concentrat, que aprenc a treballar en grup, a polir el meus defectes...

Que trobes que és el pitjor?: em fa mal l'esquena i els ulls, la obesitat, esporàdicament confondre la realitat amb el joc, els insults, descuidar l'alimentació, el "mono".

      Què recomanarien a joves que volguessin sortir de l'addicció?:  no deixar les seves amistats reals perquè quan vols tornar a sortir al carrer et trobes que  tots els amics que tens són digitals, desinstal·lar el joc perquè costa molt tornar a instal·lar-lo i va molta peresa...

      No es poden treure moltes conclusions d’una sola sessió però estic convençuda que alguns vídeo jocs són addictius de veritat, de fet quan van dir que una de les coses pitjors de jugar era passar "el mono" (síndrome d'abstinència), els hi vaig preguntar si algú l'havia sentit, ells no em van contestar, només van assentir, la seva expressió em deia —es clar que l’hem passat i es passa malament!