Per a mi Internet és la Ciutat, una ciutat grossa (3.000 milions d'habitants), sense fronteres, en construcció...una ciutat invisible...on passen coses, moltes, algunes emocionants, d'altres esglaioses, o injustes... A Internet hem d'aprendre a conviure, a sobreviure...aquest blog tracta de "ciutadania digital", de nadius i immigrants, d'educació, de drets, d'agraïments i amistats...
I començo contenta amb un magnífic regal que és la genial capsalera d'en @BertAlbertRoca persona capaç de fer visible i bonic, alló que és invisible i de vegades fosc!
Aqui teniu el primer dibuix de la meva ciutat invisible
"Les ciutats
invisibles, només es poden veure amb els ulls
tancats, amb el sentiment, amb la imaginació.
Italo Calvino va
escriure les “Ciutats Invisibles” com a homenatge a l’urbe, al lloc on conviuen
els humans, però encara que sembli que se les va imaginar, en realitat,
Calvino, va sentir les diferents identitats de la polis... i les va descriure
amb una literatura poètica, però crítica i lúcida, com sempre havia fet.
Per
mi, Internet, la Societat Xarxa, és la polis invisible d’aquest món nostre,
invisible perquè és molt difícil sentir-la, alguns, la pensem i encara no la
coneixem i probablement, per molts viatges que fem no la arribarem a conèixer
mai...
La
ciutat, és un reflex de nosaltres però alhora ens configura, ens
moldeja...només aquelles accions destinades
a esbrinar la naturalesa dels enllaços d’aquest entorn, ens donaran una
aproximació a la realitat i ens permetran fondre’ns en l’escenografia d’una
manera harmònica.
La
ciutat és nova, ja res és com abans... els que hi han nascut, són joves i
aprenen com ho hem fet tots, per necessitat, equivocant-se, però sense aturar,
segurs del llarg camí que tot ho amoroseix...ho madura...i passen llargues
hores descobrint els seus paranys, els espais, els paisatges diversos, els
llocs de trobada,.
Gaudeixen
de xerrar, de riure, de jugar i d’estimar...la ciutat és gran i té moltes coses
per descobrir! Però Telepolis té camins impossibles, jardins foscos i deixats,
hi ha renou, hi ha perill...
No hay comentarios:
Publicar un comentario